dimarts, 2 d’octubre del 2012

marina



Tens mel a la veu
i llavis de musa.

Portes amb tu
l'esclat del sol a la pell.
I mai caminem de bracet
però sé que m'estimes.

A Port
les barques s'aturen
i els rellotges marquen les hores,

encara són vius
mentre duri la tarda.