Fràgils

Primer dia de fred. Tramuntana després de la pluja. L’asfalt encara és moll i tinc la sensació que tots els vianants tremolen per fora i per dins. Són temps difícils.

El meu oncle em va veure néixer. Fa tres dies que viu amb mi. Portava bosses amb roba, una tauleta, un matalàs, el llit i un gos amb el ventre embenat. Ell no té feina i jo l’he perdut. Tremolo per dins.

Aquest matí no l’he vist. M’he aixecat tard i no hem dinat junts. He sortit a prendre un cafè. La meva mirada oscil•lava entre la tassa que tenia al davant i la tele del bar. En realitat no veia cap de les dues coses. He sentit copets al vidre del finestral. Era el meu oncle. ‘Vinc de passejar el gos. Has dinat?’. Li he ofert un cigarret i m’ha dit que no: ‘me’n torno a casa, estic glaçat’. Tremolava per fora.