'Can't get you out of my head'(The dogs d'amour)
martes 9 de febrero de 2010
domingo 7 de febrero de 2010
viernes 5 de febrero de 2010
jueves 4 de febrero de 2010
Cavalcant a lloms d'una euga morta
26/12/2004
26 de desembre, Sant Esteve. Ja vindran els diumenges de febrer, a l'Empordà el vent fa bé la seva feina.
Una vegada vaig anar a Barcelona. Volia felicitar una persona i vaig comprar-li flors. A la floristeria només tenien flors artificials; tant se val, vaig pensar, també són maques. L'amo va fer-me un ram ben gran i va dir-me que anés amb compte perquè feia molt de vent.
Una vegada vaig anar a Barcelona. Volia felicitar una persona i vaig comprar-li flors. A la floristeria només tenien flors artificials; tant se val, vaig pensar, també són maques. L'amo va fer-me un ram ben gran i va dir-me que anés amb compte perquè feia molt de vent.
Vaig sortir a fora i bufava una lleugera brisa. Si en aquella ciutat les flors no eren flors, era possible que el vent tampoc fos vent.
Ara mateix estic sol i potser m'en sento. Brego per mantenir l'habitació calenta i m'he preparat un te. No és estrany que pensi en aquestes coses, no és estrany que pensi, de fet. L'estança és més habitable un cop l'has omplert de pensaments. Hi ha una cançò que em ronda, algunes vegades em passa, tot i que no és pas sempre la mateixa. Depèn del dia, depèn de l'humor i de moltes altres coses. Aquesta es diu Nothin':
Mare, quan marxis
no deixis res per aquí
perquè no vull res
no hi ha res que em pugui fer servei
Tingues cura de la llar
i si veus els meus amics
digue'ls que estic bé
no em fa falta res
Quasi em torno cec
vaig clavar l'orella a terra
no veia res
no sentia res
M'estava allà com un bloc de pedra
sabent tot el que havia de saber
i res més
RES en absolut
Els demés ens fan patir
presoners en els braços de l'altre
Més val que resis
perquè no et trobin mai
La teva esquena no és prou forta
per la càrrega que hauria de suportar
et trencaria l'espinada
i t'aixafaria com una magrana
Néixer és caminar a cegues
i ensopegar mil vegades
amb els ecos dominants
de la temptació en estat pur
Perdó i Solitud
són les coses més preuades
i les úniques paraules
que val la pena recordar.
Ara mateix estic sol i potser m'en sento. Brego per mantenir l'habitació calenta i m'he preparat un te. No és estrany que pensi en aquestes coses, no és estrany que pensi, de fet. L'estança és més habitable un cop l'has omplert de pensaments. Hi ha una cançò que em ronda, algunes vegades em passa, tot i que no és pas sempre la mateixa. Depèn del dia, depèn de l'humor i de moltes altres coses. Aquesta es diu Nothin':
Mare, quan marxis
no deixis res per aquí
perquè no vull res
no hi ha res que em pugui fer servei
Tingues cura de la llar
i si veus els meus amics
digue'ls que estic bé
no em fa falta res
Quasi em torno cec
vaig clavar l'orella a terra
no veia res
no sentia res
M'estava allà com un bloc de pedra
sabent tot el que havia de saber
i res més
RES en absolut
Els demés ens fan patir
presoners en els braços de l'altre
Més val que resis
perquè no et trobin mai
La teva esquena no és prou forta
per la càrrega que hauria de suportar
et trencaria l'espinada
i t'aixafaria com una magrana
Néixer és caminar a cegues
i ensopegar mil vegades
amb els ecos dominants
de la temptació en estat pur
Perdó i Solitud
són les coses més preuades
i les úniques paraules
que val la pena recordar.
martes 2 de febrero de 2010
camí de Brownsville
ens passarà una vida per davant
abans no poguem mirar-nos als ulls
amb la complicitat dels que s'estimen.
només tinc pressa per encetar aquest camí,
amb pas vacil·lant i la tenacitat descarada
de qui té il·lusió
en lloc d'esperança.
'Goin' to Borwnsville' (Ry Cooder)
sábado 30 de enero de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
