dimecres, 30 de setembre del 2020

Faula


 

l'aigua baixava dels cims
més remots de les muntanyes

esclats de cristall
irisats sota la llum
els pensaments no existien

i podia estar-me quiet

vaig contemplar
el naixement d'una flor

i encara avui s'em glaça la sang
quan la recordo esplendorosa
dient-me a cau d'orella:

la primavera dura un instant