Ulls de verd profund.
Es desdibuixen les façanes
i tot al seu voltant,
cauen les lliçons que ens acompanyen.
No hi ha res
més digne que el silenci.
Resta el terra moll,
la set dels caminants abnegats,
els rostres que no encaixen,
la certesa del moment
i aquest món que jo contemplo.