he vist postals
de llocs més amables,
com ara
platges desertes
amb cocoters i dones descalces,
indrets
on tot sembla en calma
i el mar és fet d'aigua
en lloc de metall.
i no m'imagino lluny de vosaltres,
urpes salvatges
dels confins de la terra,
el meu paisatge dement;
d'escultures abruptes,
roca tallada pel vent i la sal,
de pins aferrats a les pedres
i caminets que no porten enlloc,
ginesta i romaní.