dimarts, 19 de novembre del 2013

El vent i la sal




he vist postals
de llocs més amables,
com ara
platges desertes
amb cocoters i dones descalces,

indrets
on tot sembla en calma
i el mar és fet d'aigua
en lloc de metall.

i no m'imagino lluny de vosaltres,
urpes salvatges
dels confins de la terra,

el meu paisatge dement;

d'escultures abruptes,
roca tallada pel vent i la sal,
de pins aferrats a les pedres
i caminets que no porten enlloc,
ginesta i romaní.