Per un poeta no hi ha res pitjor que quedar-se en blanc, en dic sec, sense res a dir.
Llavors és quan passa pel calvari que el portarà a deambular sobre la Terra, arrossegant la pesada càrrega de les paraules que ara semblen tan buides.
Però no les pot deixar al peu del camí perquè sap que les tornarà a necessitar: allà hi ha una guineu… les muntanyes que es retallen en l’horitzó, el sòl que trepitja, fins i tot el carretó que estira, poden esdevenir una font d’inspiració en el moment més inesperat.