Faula

 

l'aigua baixava dels cims

més remots de les muntanyes

esclats de cristall

irisats sota la llum

els pensaments no existien

i podia estar-me quiet

vaig contemplar

el naixement d'una flor

i encara avui s'em glaça la sang

quan la recordo esplendorosa

dient-me a cau d'orella:

la primavera dura un instant

Betty

ànima furtiva

que de la parca escapa

estàtua en hores mortes

escrutadora silent

quan cauen les estrelles

ets la perfecció sense fisures,

un contrapunt majestuós

a les coses sòrdides d'aquest món.

Stella Vulgaris

cada nit

podien ballar amb la Lluna

però un dia van fugir:

per cada closca buida
un forat al firmament
i un esquelet que encara brilla,

oblidat damunt la sorra.

La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo

(XII)

Cants de sirena sereno

Carrers enfonsats sota les fulles. La feble llum dels solitaris. Móns clandestins, humitat i vapor. Siluetes de felins es deformen, la realitat és com la pinten però és evident que tots estem fets d'ombres. Els arbres no fan servir noms comuns, els fanals tremolen i les basses es comencen a eixugar sense dir res a ningú. Una au nocturna mou el cap; només té un desig: que marxin els poemes i torni la poesia. La lírica té febre aquesta nit.

Covid 19-0 Spain

Tot passarà

Les nits són tristes com ocells petits