200 Km de mala carretera

Stella vulgaris

2012-01-10T21:47:00.042+01:00

no vénen del mar com em pensava.

cada Nit

podien ballar amb la Lluna;

malgrat tot,
un dia van marxar:

per cada closca buida
un forat al firmament
i un esquelet que encara brilla,

oblidat damunt la sorra.

2012-01-01T06:58:00.053+01:00

no et vesteixis de plom encara

.......................Abans que s'acabi el dia

....deixa marxar la por

'The Great Escape'

2011-11-13T21:31:00.017+01:00

Tournez, tournez, bons chevaux de bois

Tournez, tournez, bons chevaux de bois,
Tournez cent tours, tournez mille tours,
Tournez souvent et tournez toujours,
Tournez, tournez au son des hautbois.

L'enfant tout rouge et la mère blanche,
Le gars en noir et la fille en rose,
L'une à la chose et l'autre à la pose,
Chacun se paie un sou de dimanche.

Tournez, tournez, chevaux de leur coeur,
Tandis qu'autour de tous vos tournois
Clignote l'oeil du filou sournois,
Tournez au son du piston vainqueur!

C'est étonnant comme ça vous soûle
D'aller ainsi dans ce cirque bête:
Bien dans le ventre et mal dans la tête,
Du mal en masse et du bien en foule.

Tournez au son de l'accordéon,
Du violon, du trombone fous,
Chevaux plus doux que des moutons, doux
Comme un peuple en révolution.

Le vent, fouettant la tente, les verres,
Les zincs et le drapeau tricolore,
Et les jupons, et que sais-je encore?
Fait un fracas de cinq cents tonnerres.

Tournez, dadas, sans qu'il soit besoin
D'user jamais de nuls éperons
Pour commander à vos galops ronds:
Tournez, tournez, sans espoir de foin.

Et dépêchez, chevaux de leur âme:
Déjà voici que sonne à la soupe
La nuit qui tombe et chasse la troupe
De gais buveurs que leur soif affame.

Tournez, tournez! Le ciel en velours
D'astres en or se vêt lentement.
L'église tinte un glas tristement.
Tournez au son joyeux des tambours!

Paul Verlaine

Vine

2011-11-01T04:22:00.018+01:00

vine

com el vent entre les fulles
dispersa't
i abarca-ho tot

mostra'm el revers de les coses

només sóc jo
si et tinc a prop

L'art d'escriure

2011-10-01T09:24:00.003+02:00

Heartbreak Hotel

2011-09-23T19:24:00.012+02:00

2011-09-02T00:16:00.006+02:00

a Eric Joisel (1956-2010)

2011-07-30T20:42:00.006+02:00

'Welcome to the jungle'(Guns n' Roses)

2011-06-30T03:13:00.037+02:00

Gat bell

Moviments clandestins
sota l'influx de la lluna.
Dus a l'esquena
llum espectral que llisca,

aura
no-de-misteri:
embruix
és la paraula.

Sinuós i anònim. Silueta parda.
Una paret de pedra,
la teulada vermella
o el terrat d'una casa;

el caire
de llocs impossibles,

fora de l'abast de tothom.

Si et diuen coses maques

2011-06-14T01:32:00.004+02:00

guarda-les
ben endins del teu ser

i acarona-les quan calgui.

Pots pensar que em falta un bull
però no em neguis l'esperança de creure
que almenys la poesia
és tangible en aquest món.

2011-05-11T00:06:00.014+02:00

priMaVErA

2011-03-29T04:14:00.008+02:00

- quantes papallones hi ha?
- tantes com estrelles.

avui
plovien lletres
i he parat la mà:

r p E i M a V r A

La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo

2011-03-16T08:01:00.009+01:00

(XI)
'Statesboro blues'

un blues estripat fa cruixir els taulons del terra brut: rotació sota l'agulla, frenesí vibrant de fusta vella i una veu com de vellut. el sostre de color terrós m'observa i deixa caure pensaments a dojo. Materials Pesants per l'Ànima. els sorolls del diluvi venen a morir sobre el coixí, tornen a néixer en forma de records senils i s'evaporen. la tarda avança i tu no hi ets. una premsa hidràulica té febre. el gat es llepa les ungles.

continua plovent.

'Statesboro blues'(Blind Willie Mctell)

aquest noi...

2011-01-14T14:48:00.006+01:00

...'Progressa Adequadament'

aquí és enlloc

2011-01-12T07:03:00.015+01:00

dues síl·labes em cremen la gola

m'enterboleixen la vista
i roden galtes avall

l'habitació s'ha quedat muda.

'Pyr'

2010-11-15T22:34:00.003+01:00

instants

que no recordo haver somiat
sinó viscut

al caliu
d'un foc de coses belles
cremen ara,

al final de cada tarda.

'Quart minvant'

2010-11-01T03:37:00.040+01:00

Edificis a banda i banda del riu, una faixa de cel i la lluna penjant sobre el pont. Dos amants aprofiten l'escena. Me'ls miro amb enveja, accelero el pas i fixo la vista a les meves sabates. És evident que la teva manca no em dignifica. Concedeix-me un instant, amor, per
deixar de pensar-te.

2010-10-18T08:28:00.006+02:00

'orígens'

2010-09-28T11:17:00.009+02:00

de la teva pell perfumada
pel Sol de primers de maig

dels teus cabells
que el blat enveja

de les aigües fondes
quan em mires

amb l'ànima tranquila
i el cor encès

heus aquí

d'on ve la poesia.

2010-09-19T05:06:00.004+02:00

'Superdiscofashion invasion'

2010-09-13T14:43:00.003+02:00

2010-09-10T01:17:00.010+02:00

Faula

2010-08-30T22:57:00.008+02:00

La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo

2010-08-27T19:11:00.012+02:00

(X)

'sospir'

onades de llom platejat, el vent sacseja les fulles i l'alzina es vesteix de metall. tonalitats de tramuntana. tanta bellesa m'arrenca un sospir que ressona entre els llavis mig closos i fuig, prenyat de vergonya però encara vibrant. la sonoritat dels mots deixa de tenir sentit. qualsevol hipòtesi lírica queda esclafada sota el pes de l'evidència: els teus ulls prengueren el color de tot allò que observaves amb delit. fes-me un petó, pubilla.

'Apocalipsi, ARA!'

2010-08-21T01:18:00.014+02:00

'Quan s'acabi la lluna'

només quedaran quatre versos
fets de paraules sentides

i un t'estimo ^penjat

abandonat a la mercè dels anys

(RPV 139)

Literatura hostil

2010-08-13T02:16:00.004+02:00

pensar és un simple subterfugi,
tancar els ulls
no em farà desaparèixer.

si parlés amb el cor
no podria ser poeta.

La màquina d'escriure s'ha incendiat ha estat bevent, no pas jo

2010-08-07T04:27:00.042+02:00

(IX)
'T'estimo les cuixes'

Dunes de pell bruna, deixa't erosionar pel meu alè febril. Les puntes dels dits s'arrosseguen lascives. La llengua també. Se t'obren els llavis, m'aferro a la carn de corbes sublims. Arqueja l'esquena i queda't penjada, ballarem amb la pelvis sense moure'ns de lloc. T'estimo les cuixes, respiro plaer i sento que em perdo. Erupcions orbitals indecents... la mar de simfònic, no trobes?. La cançó de cloenda de la festa major: 'Amor encès a mitjans d'istiu'. Crema-crema-crema...

'reinv dels egipcis'

2010-07-30T02:35:00.008+02:00

La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo

2010-07-26T01:37:00.009+02:00

(VIII)
'Ben retratats'

Plou, mentides a part. Corro per trobar una sortida i esclato de riure, a mi també em fallen les cames. Massa tard per fugir de ningú. Volen un cel-blau-cel i un univers que talli la respiració. Els pantalons als turmells i la cara ben neta, tot s'hi val per sentir piular els ocells. Si no hi ha gresca es mosseguen les ungles, sospiren inquiets dins la pròpia pell. Temen que la veritat sublimada es despengi del sostre. L'abecedari sencer pren vida quan callen les boques; llavors la manca d'ideals coherents deixa de ser un entrebanc i això és perillós: 'Lluííííssss...'

'.p..a.ra.u.l..es.. navegant a la deriva'

2010-07-21T18:04:00.007+02:00

silencis,
paraules navegant a la deriva...

no sempre som brillants.

només amb tu
perdre el temps és perdre el temps de vista.

Cirerot també es manifesta

2010-07-14T02:14:00.005+02:00

per començar (bé) la setmana...

2010-07-12T01:22:00.012+02:00

'Onzena hora'

2010-07-10T02:06:00.022+02:00

'Apaga el micro i desenxufa la guitarra. Núvols de whisky vaporós sobrevolen el Canal, el blues elèctric aterra en tromba a la pista 9. No queda gaire temps. El rellotge està desafinat i la crisàlide no espera.'

Un dia de setembre de 1978. En Rory Gallagher es desperta amb ressaca. Es posa uns texans vells i una camisa de llenyataire i surt al carrer amb una gravació sota el braç.
S’ha adormit i no hi ha manera d’engegar la moto. Però les oficines de la companyia queden a pocs carrers de distància, encara té temps d’arribar-hi a peu.
Entra esbufegant, amb les galtes enrojolades per l’esforç de la corredissa i pel fred d’aquest matí boirós al cor de Londres. Després d’omplir la paperassa pertinent entrega la cinta a una de les secretàries i marxa a esmorzar al pub de la cantonada.

L’1 d’octubre del '78 Chrysalis Records llançava al mercat el seu nou disc; el títol no va ser casual… ‘Photo-Finish’.

'Fuel to the fire'(Rory Gallagher)

existencialista MASSA devot

2010-07-04T04:30:00.008+02:00

'Prendrem el lloc als àngels'

2010-06-24T03:25:00.008+02:00

A l’ombra dels til·lers,
vora les ribes del Ter,
el temps va més de pressa que les cames.

La llum té ganes de jugar,
ve a robar-te el color dels ulls
i fuig

riu avall entre les canyes.

El cor
és un múscul desbocat.

Una flor camina sota els arbres.

'als teus pits les meves mans'

2010-06-19T03:06:00.014+02:00

potser demà
pensaré un poema
per fer-te brillar els ulls.

als teus pits les meves mans,
alè calent a cau d'orella.

ressegueixo el contorn
del teu coll esvelt
amb la punta de la llengua.

separa les cames
i oblida les paraules,

els poetes no existeixen.

purgatori purgatori purgatori

2010-06-16T00:46:00.012+02:00

RPV 131:'La Divina Comèdia'

(Il·lustració de Miquel Barceló)

Aquí
tothom sap
que la cua es mossega la cua.

I vosaltres, digueu-me:
Encara esteu vius?

quantes hores al dia?

'Cabal continu abocat a l'abisme'

2010-06-11T02:52:00.005+02:00

'A bon-port'

2010-06-08T02:18:00.014+02:00

Havíem quedat per dinar en un poble de la costa. M’esperava en un aparcament del centre mentre veia passar la gent. Homes i dones que caminaven amb pressa, la majoria compungits per la por i dissecats per inèrcia, només cares buides.
Vaig girar el cap per espolsar-me aquests pensaments i llavors la vaig veure. S’acostava amb pas decidit, gràcil, lleugera i radiant malgrat la calor sufocant del migdia. Jo l’estimava i cada cop sabia millor per què.
Vam baixar fins a la platja i vam passejar una estona. L’indret era maco de debò. Carrers estrets i cases de somni amb les parets blanques i les finestres pintades de blau; baranes de ferro forjat, jardinets ben cuidats, rellotges de sol i la remor d’un mar en calma que convidava els primers banyistes de l’any a fer una capbussada i dormir sobre la sorra.
Vaig fixar-me en un roser que sobresortia d’un mur lateral a peu de carrer. Era enorme i gairebé obscè per la seva esplendor. Vaig aturar-me i vaig tallar una rosa amb esforç maldestre. Ella m’estava mirant. Vaig fer dues passes per atansar-li la flor.
L’amor tenia aquestes coses. Jo sempre m’havia fet el dur però en realitat era un figa tova, no m’importava.
- A veure quina flaire...
Va iniciar un gest i en això es va quedar. Abans que pogués olorar-la es va desfer a les seves mans. Pètals de rosa malalta sobre l’empedrat del carrer. Cirerot, el gran galant amb cara d’idiota i nobles intencions. Vaig murmurar alguna cosa absurda i vaig provar de somriure mentre reprenia el pas dissimuladament.
Al cap d’una estona vam trobar un restaurant poc concorregut, un lloc decent i tranquil per gaudir d’un àpat en bona companyia.
Després de dinar tornàvem a ser al carrer, passejant a mitja tarda vora el mar. Vam enfilar un camí de ronda embadalits per la bellesa de l’entorn. El sender era estret i ella anava al davant. Vaig ajupir-me al costat d’unes flors. En vaig collir una. No feia cap olor però semblava consistent i era bonica. En un racó arrecerat, amb vistes a l’horitzó, vam asseuren’s recolzats sobre les roques, de cara al mar.
Li vaig donar la segona flor una mica indecís. Aquest cop va romandre sencera. Va dir-me que era una ‘campaneta’ i se la va posar a l’escot, amb un gest espontani i descarat que em robava el cor una vegada més.
Vaig sentir el goig del silenci omplert amb mirades. La vaig besar. Ens vam fondre en abraçades i carícies. I paraules a cau d’orella que s’enduia la brisa salada a confins més remots. Mentrestant, la ‘campaneta’ abans sense olor es començava a impregnar d’una nova fragància. Càlida. Sensual. Inconfusible.

2010-06-07T04:02:00.008+02:00

2010-05-31T01:09:00.009+02:00

RPV 129: 'La Buveuse'(H. Tolouse-Lautrec)

'Jolly Jane'

Jo era una Reina. Què carai va fallar?. Encara tinc els ulls de color castanya i les cuixes de marbre.
I els cabells grisos i les arrugues d’una flor marcida. Sóc una nina de draps descosits, un malentès d’entretemps amb la boca esvaïda. Sóc un pòsit de despropòsits.
Els desamors neden en un got de vi. Poetes, pintors i pintamones desfilen en tromba amb una promesa enganxada al cul. Artistes de mirada absent, talent vaporós, un passat obscur i el futur de via estreta. No espero res més que la xerrameca habitual. Els colzes sobre la taula i els peus sobre la Terra. L’ampolla sempre a l’abast de la mà; un munt de pensaments que no encaixen del tot em fan companyia. Eren altres temps, en vindran de millors… potser. Brindem per això.

'tren-tren'

2010-05-30T03:12:00.013+02:00

'demà'

2010-05-26T01:39:00.008+02:00

cada bella imatge
que el dia m'ofereixi

cada pensament
que em caigui sobre el pit

en cada inspiració

el rastre de la teva olor
i l'esclat d'una rialla

em portaran
allà on no arribin els somnis.

'Mantra' (tan mantra que fa mandra)

2010-05-23T02:09:00.007+02:00

'Mantra'(Cirerot)

'Pe[d]às'

2010-05-19T03:11:00.009+02:00

el cavall alat de la il·lusió
s'atura en sec.
un munt de somnis
em veuen passar volant i riuen

en l'últim sospir de la tarda,
un cigarret de sabor ardent
i quatre parets que em devoren.

no espero res més que silenci.

'Daily News'

2010-05-14T05:48:00.007+02:00

2010-05-10T03:36:00.008+02:00

El corredor indi es mou fent cercles per acorralar la presa. L’animal, ferit de mort, fuig desesperat fins que s’entrebanca i ja no pot tornar a aixecar- se. L’indi cau de genolls, acosta la seva boca a la del cèrvol i li roba l’últim alè. Així obté part de la força i el vigor de l’animal, mentre l’esperit del cèrvol marxa tranquil al més enllà...

'Bola-(B)uit'

2010-05-08T02:34:00.002+02:00

'Ametller de mots'

2010-04-28T02:36:00.014+02:00

d’entrada sembla ser una parenta propera,
o ves a saber, una de quatre de vuit amb l’agulla
o el primer d’un haikus que no acaba d’encaixar
en fi, és per vosaltres aquest ametller de mots
és per tres, en cau dos per cap: Miquel, Fidel, Ramon
el vau ben endevinar, era un valencià que sap fer anar la mà!
(o les dues, o també pinta amb el peu? o amb els dos?)

(PRI-MA-VE-RA de RKL)

donaria

2010-04-24T02:35:00.017+02:00

deu anys de coses bones
per només mig segon,

l'instant precís

en què la llum crua d'un dia plujós
et canvia el color dels ulls

i
tot

es. .c. o. n. g. e. l. a. .al teu voltant.

'Soroll mut d'angles xocant'

2010-04-23T03:08:00.012+02:00

'Terrats de Barcelona' (Pablo Picasso)

A vista d'ocell, amb mirada de poeta, un vulgar lladre d'imatges calibra la situació i es posa a pintar. La llum reincident es dispersa sobre una ciutat atrapada en el temps; tot són textures, colors que fereixen i formes dignes de recordar.

Qui sóc jo per jutjar què és bellesa?.

Pinzellades de vida pastosa. La realitat, enfocada de nou, es perfila i neix deformada. Heus aquí la magnitud d'un ésser immòbil capaç de percebre el canvi constant. Té els trucs estudiats i la mà d'un artista. Edificis plàstics, espais impossibles, diagonals incisives; probabilitats de múltiples cares i el soroll mut d'angles xocant.

Allò que no es veu queda plasmat de forma subtil, crea un flux de pigment a les venes i desferma la subjectivitat del més imparcial. Malgrat tot, és evident que tots sentim una cosa en comú: l'instint de saltar de terrat en terrat com un gat furtiu, travessant la ciutat d'una punta a l’altra sota l’ombra allargada de les xemeneies. Àgil i elegant, precís en cada petit moviment, sinuós i tan anònim com un blues de mitja tarda que puja per les parets del celobert un dia mandrós d'estiu.

Concurs 'Picasso en lletra'

(shshhsh)... SILEEENCIIII!!!!!

2010-04-22T01:32:00.004+02:00

'Tu escalfes la Terra'

2010-04-17T01:53:00.005+02:00

ets un...

i no puc mirar-te
si no és amb ulls de poeta:

TU escalfes la Terra.

2010-04-14T03:20:00.003+02:00

2010-04-10T03:42:00.007+02:00

'AlquímiA demostrable'

2010-04-03T04:07:00.009+02:00

quan la realitat em supera
m’aferro a la gravetat
de les coses bones

l’absolut
fet matèria
és alquímia demostrable
cada cop que m'abraces.

tinc
un TRESOR.

'Lacerant'

2010-03-31T00:44:00.009+02:00

El pensament s’escola entre les llambordes d'una tarda estancada. Capricis de plaer fos que s’estiren i m’atansen la mà, sóc esclau d’una espessa addicció. Camino lleuger i diligent amb un desig sota el braç: drings de cullereta al carrer Petritxol. Però el destí no fa concessions. Surt a caçar, s’interposa de sobte i em deixa perplex. La selva quotidiana es torna borrosa. Tinc les sabates tacades de sang i una amazona al costat, sinuosa i estrident, una sorpresa lacerant. El col·lapse nerviós és a punt. M’he quedat amb la mel als llavis i el punyal al ventre. Marat -quasi- assassinat. Torno a la consciència amb barba de dos dies, envoltat de (d)olor desinfectant. Intueixo una silueta d’uniforme que em vetlla; el meu àngel de la guarda és un perdiguer i no sembla gaire sociable. Provo de contestar preguntes absurdes amb la veu pastosa, sedat i confós, mentre el temps es desfà lentament i desapareix sota els llençols rebregats d’un llit d’hospital.

-Basat en un conte del llibre 'Xocolata desfeta' de Joan-Lluís Lluís-

2010-03-29T02:19:00.002+02:00

La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo

2010-03-27T04:54:00.007+01:00

(VII)

'Paraules'

hi ha paraules que observen. n’hi ha que pengen d’un fil i esperen pacients el moment oportú. t’enxampen i et devoren. però les paraules no tenen aparell digestiu; un home atrapat al ventre d’un mot té molt de temps per pensar. les paraules són fràgils al capdavall. si les llepes es fonen com sucre, si les colpeges s’esberlen, sempre hi ha una sortida. hi ha paraules que muten, d’altres canvien la pell o es camuflen amb l’entorn immediat. hi ha paraules que es fragmenten i perden el sentit. n’hi ha que floreixen de sobte, esclaten amb el furor de les promeses i es marceixen al cap d’un instant. hi ha dies, com avui, en què no les puc veure. es fan fonedisses i em volten i dansen. de tant en tant alguna perd l’equilibri i cau de nassos a terra. les delata una fressa estrident, un terrabastall de vidres trencats i ecos metàl·lics que glaça la sang. hi ha dies, com avui, que m’he de tapar les orelles en un intent desesperat d’esmorteir el soroll, inconfusible, de les paraules que es trenquen.

aTàvica TenaciTaT

2010-03-25T03:05:00.010+01:00

p o c . a . p o c
a v a n c e s

e n . u n a . s o l a . d i r e c c i ó

t r a m . a . t r a m
l' i n s t i n t . p r i m i t i u

e t . g u i a

p a s . a . p a s

v e r s . u n . l l o c . s e g u r

i
s e g u r a m e n t

T r a n q u i l .

2010-03-23T03:14:00.011+01:00

'Mal acostumat'

2010-03-20T03:23:00.005+01:00

mal acostumat a la mancança

els meus ulls et busquen en va,
més enllà de l'horitzó
fins i tot quan et tinc al costat.

Convocatòria

2010-03-18T00:38:00.024+01:00

Ad'ART convida a tots a participar en el projecte literari col·lectiu: lletrAtura.
El que necessitem són les vostres creacions literàries fetes per aquesta ocasió que comencin amb la frase "Et vaig veure al cafè..." i que constin de 100 paraules. Aquests són els únics requisits. Pot ser en català o castellà.
Quan rebem un número suficient de relats, els fondrem en una sola obra. Aquesta es publicarà a través del blog de l'Associació Ad'ART i en paper, distribuïts de forma gratuita en els cafès de Girona.
Els relats poden anar firmats o no, depen de vosaltres.
Envieu els arxius Word o OpenOffice a l'adreça: adartgirona@gmail.com amb la paraula lletrAtura al tema del missatge fins el dia 1 d'abril.

'El dia que et vaig Beure'

Et vaig veure al cafè. La teva imatge emergint del fons de la tassa amb la silueta cada cop més definida. Alguns en dirien miratge, altres deliri; per mi només era un truc de la ment per recordar-me que et trobava a faltar. Però tampoc calia que el teu fantasma vingués a buscar-me.
Vaig aixecar el cap i vaig mirar al meu voltant. El món continuava en dansa, aliè a qualsevol de les meves consideracions fútils i això em reconfortava. Vaig encendre un cigarret i vaig agafar la tassa, glup glup glup, el dia que et vaig beure al cafè.

'All of my life' (The Jacobites)

'Trobar les paraules'

2010-03-16T01:59:00.037+01:00

Dir quelcom d’una forma bella, en certa manera, és extreure el millor de tot allò que ens envolta per comú i vulgar que sigui. De vegades costa trobar les paraules, sovint fa mandra o pensem que no cal. Però sense poesia la vida seria molt avorrida.
És tard i segur que ja dorms. Les males llengues diuen que les paraules se les emporta el vent; doncs allà van, aquest cop per una bona causa, les llenço a l’aire fred de la nit:

que les estrelles

deixin caure

dolços somnis

sobre el teu coixí...

2010-03-13T02:48:00.012+01:00

'El sou dels poetes'

2010-03-11T13:31:00.007+01:00

RPV 120:'El poeta pobre'(Carl Spitzweg)

música que entra pels ulls. l’olor salada d’un raig de llum. ets un somni que deixa de ser-ho i torna a semblar-ho. el temps quan s’amaga. l’aigua corrent. ets el sou dels poetes. imatges plaents que s’estiren. tenir-te és un desig, retenir-te un impossible i estimar-te… una bogeria. ets una veu salvatge que m’engrapa pel coll i em crida arran d’orella: abandona’t!

'Merda calenta a les sabates'

2010-03-10T20:06:00.006+01:00

A la meva ciutat corrupta les paradoxes es multiplicaven. La Ciutat del Comerç. No podia ser d'una altra manera; els carrers del centre estaven infestats de petits comerços, la majoria botigues de roba. Com podien subsistir en una ciutat de poc més de 30.000 habitants?.

Durant dècades el boom del turisme i la construcció indiscriminada van generar grans quantitats de diner negre a tota la comarca. Obrir comerços havia esdevingut una pràctica comú i una manera viable de blanquejar diners.

M'havia assegut a la barra d'un bar on solia prendre cafè abans d'anar a treballar. Algú s'havia deixat un diari obert al meu costat. Vaig mirar-lo per sobre les espatlles i un titular em va cridar l'atenció. Vaig llegir la notícia. Dos dies a la setmana SIS agents de la policia local sortirien al carrer amb una missió: multar els propietaris de gossos que no recollissin els excrements de les seves mascotes.

Vaig beure'm el cafè d'un glop i vaig deixar la tassa sobre el platet. Em tremolaven les mans.

Podies veure un excrement i no trepitjar-lo o podies no veure'l i caminar uns metres amb merda calenta a les sabates. Situació desagradable, sens dubte. Ara bé, amb els tiroteigs la cosa era diferent. Les opcions eren esquivar les bales o rebre un tret a l'estómac que t'enviés directament a l'infern. Vaig provar de calmar-me. Només hi havia hagut un tiroteig al veïnat, caques de gos deu haver-n'hi milers per tota la ciutat vaig pensar.

SIS municipals poca cosa haurien pogut fer en un intercanvi de trets. Si jo tingués una pistola no em dissuadirien les porres de goma i els blocs de multes. Al meu barri només hi venien policies de debò al capdavall: agents de les forces estatals o autonòmiques, de les brigades d'estupefaents i anti-bandes. Allò sí que era efectivitat.

Vaig tancar el diari i vaig pagar. Feia tard a la feina. A la meva ciutat corrupta si alguna cosa no t'agradava escupies a terra i murmuraves quelcom desagradable. No servia per a res però et feia semblar més dur i això tenia els seus avantatges.

'Meditació Transcendental Felina'

2010-03-08T03:59:00.018+01:00

Et miro i s'aturen les busques. Magnetisme hipnòtic i soberga quietud, és qüestió de classe.
Digue'm una cosa; si ets tu qui medita, per què sóc jo el que s'oblida de TOT?

'Ballet submarí'

2010-03-06T01:44:00.007+01:00

2010-02-27T01:30:00.010+01:00

2010-02-26T00:58:00.006+01:00

'Golden Bird' (Levon Helm)

'... en vida teva i per molts més'

2010-02-24T03:16:00.009+01:00

la dona que em fa perdre el seny
trenca el silenci amb llavis humits.
sensible i sinuosa i tendra i voraç
i fresca fresca fresca
per molt que passin els anys.

2010-02-22T02:28:00.009+01:00

Les paraules que avui floreixen al meu cor demà es marciran a les teves mans.

La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo

2010-02-18T23:37:00.010+01:00

(VI)
Procés creatiu glandular

Seria un fracàs caminar descalç sobre qualsevol desig engrescador. Primer cal estirar una sinòpsi elemental i creuar la ment de forma adequada. No m’arronso mai davant del zero embrionari i sóc propens a mastegar olis, guix, cera, paper, tinta, plàstic, fusta, cartró, metall o el que convingui. Per no caure en el somni histriònic faig un tast de monotonia amarga i llestos.
Abans de vomitar textures m’he de posar en trànsit (Daltabaix Emocional Multicolor). És un procés involutiu post-innovador i lògicament desestructurat per molt rugós que sembli. Comença un ball frenètic i el desgavell resultant fa eclosionar els sentits de manera indisciplinada i experimental. La resta, ja ho sabeu, és aspirar i desfer ampolles.

(RPV 118)

'Aigua bullent sobre les espatlles'

2010-02-18T03:51:00.008+01:00

Vaig arribar fins al cotxe. Tenia la roda del darrera punxada. Em vaig recolzar a la portella del maleter i vaig cordar-me la jaqueta. L'aire fresc de la nit tenia la puresa del cristall i contrastava amb la desolació de l'indret. Les nits són tristes de vegades, sobretot als suburbis d'una ciutat. Quan els carrers es buiden de gent i d'automòvils no queda res. Un paratge banyat per la llum malaltissa dels fanals, la duresa de l'asfalt i les voreres brutes, les persianes de metall dels comerços i algun gat silenciós rebuscant entre les escombraries.

No estava d'humor per canviar la roda. Vaig apagar el cigarret i vaig enfilar el camí de tornada amb un pensament enganxat als talons. Per primera vegada se'm feia evident que l'absència d'algú era molt pitjor que la pròpia soledat. Jo la trobava a faltar a cada segon del dia i d'alguna manera sabia que ella no sentia el mateix. No parava de preguntar-me què teníem en comú. Ella era una dona encantadora, vital i amb inquietuds i jo era un desposseït recalcitrant.

Vaig arribar a casa. La gata em va rebre amb efusió. Estava en zel i ho demostrava al mascle equivocat. Vaig obrir l'aixeta i em vaig treure la roba. Vaig entrar a la dutxa amb l'esperança que l'aigua bullent s'endugués una part de l'agonia. Mai durava gaire però sempre hi ajudava. Va sonar un telèfon. Potser era el meu o potser el dels veïns, feia de mal dir però no m'importava. El món podia esperar.

2010-02-17T01:43:00.003+01:00

anys, dies, hores, minuts, segons

2010-02-13T21:41:00.008+01:00

el temps no esborra les petjades, s'enduu tot el terreny. i què si encara existeixes sobre paper setinat?. jo cargolo els cigarrets amb pols tremolós i l'espant penja cru de la punta dels dits

quan m'adono
que si fossis aquí no em sentiria millor.

(RPV 117)

2010-02-12T01:52:00.004+01:00

Cafè amb llet[r][e][s]

2010-02-11T00:30:00.017+01:00

Les paraules cauen en cascada sobre la taula i dins la tassa de cafè encara mig plena, ja no cal sucre per endolcir aquest moment.
Mirant aquests ulls àvids i expressius m'adono de sobte que he perdut el fil. Inútilment busco entre l'escampall de lletres i faig un glop llarg provant de trobar algun mot mig dissolt. Bingo, heus aquí unes lletres grumoses:
(m)..(h)...(ed)..(e)...(xt)...(od)..(e)...(r)'
Ja ho tinc!: [M'he-deixat-el-moneder].
M'aixeco amb dificultat, emocionat i ebri de tanta poesia. Em recolzo sobre la barra i crido la cambrera amb gest distret.
- Quant és?
- Ho cobro tot junt?
- Sí, si us plau.

Vella sensació

2010-02-09T04:49:00.007+01:00

'Fa diumenge'

2010-02-07T06:33:00.014+01:00

2010-02-05T14:13:00.012+01:00

Cavalcant a lloms d'una euga morta

2010-02-04T02:33:00.014+01:00

26/12/2004

26 de desembre, Sant Esteve. Ja vindran els diumenges de febrer, a l'Empordà el vent fa bé la seva feina.
Una vegada vaig anar a Barcelona. Volia felicitar una persona i vaig comprar-li flors. A la floristeria només tenien flors artificials; tant se val, vaig pensar, també són maques. L'amo va fer-me un ram ben gran i va dir-me que anés amb compte perquè feia molt de vent.

Vaig sortir a fora i bufava una lleugera brisa. Si en aquella ciutat les flors no eren flors, era possible que el vent tampoc fos vent.
Ara mateix estic sol i potser m'en sento. Brego per mantenir l'habitació calenta i m'he preparat un te. No és estrany que pensi en aquestes coses, no és estrany que pensi, de fet. L'estança és més habitable un cop l'has omplert de pensaments. Hi ha una cançò que em ronda, algunes vegades em passa, tot i que no és pas sempre la mateixa. Depèn del dia, depèn de l'humor i de moltes altres coses. Aquesta es diu Nothin':

Mare, quan marxis
no deixis res per aquí
perquè no vull res
no hi ha res que em pugui fer servei

Tingues cura de la llar
i si veus els meus amics
digue'ls que estic bé
no em fa falta res

Quasi em torno cec
vaig clavar l'orella a terra
no veia res
no sentia res

M'estava allà com un bloc de pedra
sabent tot el que havia de saber
i res més
RES en absolut

Els demés ens fan patir
presoners en els braços de l'altre
Més val que resis
perquè no et trobin mai

La teva esquena no és prou forta
per la càrrega que hauria de suportar
et trencaria l'espinada
i t'aixafaria com una magrana

Néixer és caminar a cegues
i ensopegar mil vegades
amb els ecos dominants
de la temptació en estat pur

Perdó i Solitud
són les coses més preuades
i les úniques paraules
que val la pena recordar.

(Nothin', Townes Van Zandt)

camí de Brownsville

2010-02-02T00:32:00.018+01:00

ens passarà una vida per davant
abans no poguem mirar-nos als ulls
amb la complicitat dels que s'estimen.

només tinc pressa per encetar aquest camí,
amb pas vacil·lant i la tenacitat descarada
de qui té il·lusió
en lloc d'esperança.

punts de vista

2010-01-30T03:51:00.006+01:00

'Pardal'

2010-01-27T07:05:00.006+01:00

Qui estimarà un petit pardal
que torna d'un llarg viatge i busca repòs?
'No pas jo', va dir el Roure,
'no compartiré les meves branques
amb un niu de pardals
i el meu llençol de fulles no donarà escalfor
al seu pit tremolós.'

Qui estimarà un petit pardal
i li dirà una paraula amable?
'No pas jo', va dir el Cigne,
'és una idea absurda,
si els altres cignes em sentissin
es burlarien de mi.'

Qui es compadirà de tot cor
i donarà quelcom per menjar al pardal famolenc?
'No pas jo', va dir el Camp de Blat,
'ho faria de bon grat però no puc,
necessito tot el meu gra per créixer i prosperar.'

Qui estimarà un petit pardal?
Ningú escriurà la seva història?
'Jo ho faré', va dir la Terra,
'perquè tot el que jo he creat retorna a mi,
de pols esteu fets i en pols us convertireu.'

'Sparrow'(Simon & Garfunkel)

'una cançó'

2010-01-25T01:28:00.007+01:00

'una cançó' (Cirerot)

2010-01-24T01:49:00.031+01:00

els poetes de debò no tenen respostes
es limiten a conèixer bé la jugada

demana quelcom que pugui complir

i seré capaç
de dir t'estimo

2010-01-19T03:47:00.005+01:00

'eSquer'

2010-01-16T02:41:00.016+01:00

'Xats'

2010-01-11T23:02:00.018+01:00

···Projectem les nostres necessitats imperants sobre la pantalla d’un ordinador. També ho fem en la vida quotidiana però amb un grau d’intensitat més o menys raonable. Al xat, en canvi, aquestes necessitats i anhels es magnifiquen i sovint prenen unes dimensions desproporcionades.
···Per què? Perquè hi ha un munt de petits-grans detalls que no podem percebre. Malgrat que d’això en som conscients la nostra ment tendeix a omplir aquesta manca d’informació de la manera que més li convé. És així com funciona, un mecanisme de la ment, i poca cosa hi podem fer.
···Quan més impetuosos són els anhels més grans són les expectatives que generen i no resulta estrany que després ens faci certa recança haver de confrontar-les amb la realitat, perquè se’ns pot ensorrar tot el ‘tinglado’ en un obrir i tancar d’ulls.
···I què si és així? Serà dolorós, sens dubte, però és millor fer volar coloms mentre la vida s'esmuny entre els dits entumits de tant teclejar? Doncs la resposta, almenys per mi, és NO.
···Un altre aspecte que cal tenir en compte és que sovint anem massa de pressa quan, per fi, ens trobem de cara amb la crua realitat. Cal prendre’s el temps necessari, al marge de tot ‘feeling’ o de qualsevol impressió ‘a primera vista’. Bé ens podem equivocar i, de fet, és el més probable quan fem judicis precipitats, ja siguin positius o negatius.
···I si estem segurs que aquella realitat no és la desitjada malgrat tot, no per això ha d’ésser menys digna de ser viscuda. Hem de ser comprensius i deixar que s’imposi, sense retrets per cap de les dues bandes.
···Ser conscient d’això no serveix de gaire res. Jo m’equivocaré o no de totes maneres i m’hauria estimat més no haver de pensar en aquestes coses. Afortunats aquells que es limiten a tirar pel dret, sense tantes contemplacions i escrúpols. I, si us plau, recordeu aquestes paraules: Santes i FLORIDES Pasqües.

Bye-bye Tse-tse

2010-01-10T01:51:00.006+01:00

La màquina d'escriure ha estat bevent, no pas jo

2010-01-08T00:50:00.010+01:00

(V)

'Digues Bona Nit'

El cendrer és ple a vessar de menyspreu calcinat. S'insinuen impulsos, s'ofeguen de sobte i no deixen rastre. In-possible no surt al diccionari però és una realitat contrastada que posa èmfasi a l'abast de tothom i arrenca somriures una mica estúpids. És difícil tallar una pausa. I la murga no té disculpes quan és fora de lloc però s'ha d'entendre que les paraules solubles també s'encallen per falta de ritme i poden provocar un col·lapse fatal a l'hora d'escriure. La solució més sensata és ficar-se al llit. Bona Nit.

'Fanalets'

2010-01-04T19:57:00.011+01:00

L'amo del taller on treballava va explicar-me una història. Quan era petit vivia en una part de la ciutat en vies de construcció. Els carrers no estaven pavimentats i tampoc hi havia llum. A l'hivern quan sortia de l'escola ja era fosc. Cada dia la seva mare encenia un llum d'oli i el deixava a l'ampit de la finestra perquè ell es pogués orientar camí de tornada. Un petit far en la negra nit hivernal d'una ciutat inacabada.

La nit de reis, per mi, és la nit dels fanalets. Làmpades de mil formes i colors que amaguen un petit tresor a dins. Un focus de llum tremolosa i gràcil que esmorteeix la vistositat estrident dels colors i les formes geomètriques del paper. Una flama prou viva per cridar l'atenció i delatar la presència d'un infant il·lusionat; però una flama indecisa i delicada malgrat tot, com si no volgués cremar la fràgil estructura que la protegeix.

'Deixeu-me ser tropical'

2010-01-02T02:41:00.022+01:00

ja sé que fa nadal, aquest fred descomunal
però jo trio una illa tropical per fer-ne bacanal (això si ens toca la loteria o l'amistat d'un ric generós i amb un cert grau de bogeria)
potser el tió amb grau d’insolació
no faria cagalera sinó paper de defunció
caldo, neules, torrons i vedella estofada
per fruita tropical, una bona paella i copa glaçada
els d’Orient no vindrien amb camell
sinó que amb moto d’aigua i pilota picada per torrar tota la pell
disfressaria una palmera a l’estil de Sant Joan
el nadal és nyonyo i què carai, li donaria un aire modern i elegant
i sorra blanca que simuli neu i pinyes per acolorir
per fi portar tiretes i ensenyar cuixes sense haver de morir
ei, que si no pot ser tropical serà la de sempre: la tradicional
(ens estalviem mals entesos amb els patges reials
amb el canvi d'adreça potser no ens arribarien els regals!!!)

(Text de RKL)

2009-12-30T00:10:00.010+01:00

2009-12-27T07:59:00.011+01:00

poema petit

2009-12-26T05:16:00.011+01:00

sssssss-ME!

2009-12-24T00:00:00.020+01:00

Busca un mirall. I mira't als ulls.
Si hi trobes algun vestigi d'humanitat ardent, aleshores dóna't per al·ludit/da:

Bon Nadal

'Home de palla'

2009-12-17T01:24:00.016+01:00

Des que el van crear l'espantall resta exposat als quatre vents.
La fusta es clivella i amb una mica de sort algun dia es trencarà. Potser un cop de tramuntana, potser una glaçada forta després d'un dia de pluja, potser les dues coses.
Llavors m'hauran de tornar a plantar. Tant de bo em clavin de cara al mar la pròxima vegada.
Les muntanyes, de tan impassibles, li semblen cruels.
Per què no em giren mai? -es pregunta-.
Per primera vegada s'adona que ell és un 'home de palla' i a aquests ningú se'ls pren seriosament. Sent cruixir alguna cosa i sap que no és la fusta; després acluca els ulls i una vegada més prova de no pensar, no pensar, no pensar, no pensar...

Dorm (Quimi Portet)